Talps

Els talps són de la família del mamífer de l'ordre dels soricomorfs els quals viuen sota terra cavant forats. Algunes espècies poden ser aquàtiques.

 

Tenen cossos cilíndrics i sense coll, coberts del pell, amb ulls petits, amb els quals no hi veuen, sóc cecs. Les orelles no són generalment visibles. A les seves potes hi tenen ungles que utilitzen per cavar. El seu cos pot mesurar 17 cm però les femelles solen ser més grans. La seva cua mesura 4 cm i el seu pes oscil·la entre 1'5 kg.

 

Els seus nius es poden trobar a 5 m de profunditat on hi acumulen cucs de terra i altres invertebrats per alimentar-se. Se'n poden trobar en terres de cultiu, prats i jardins.

 

Pregadéu

Un pregadéu, resadora, pregadéu de rostoll, pregadéu-bernada, revolta-campanes, plegamans, cabra, o com tothom el nombra, mantis religiosa és un insecte gros: les femelles superen fàcilment els 7 cm de llargada encara que els mascles són més petits.

 

Se solen trobar en indrets assolellats com ara les brolles, sovint camuflats amb els seus tons críptics de colors verd groc o marró clar.Són característics dels pregadéus els fèmurs punxosos del primer parell de potes i el cap triangular, amb dos grans ulls i unes mandíbules potents.

 

Al final de l'estiu, els pregadéus surten a aparellar-se per les zones més assolellades dels boscos on viuen. Les femelles són les que dirigeixen la cacera. Son més grans que els mascles i s'encarreguen d'emetre feromones per atreure'ls. El mascle més proper cedirà a la crida silenciosa sense sospitar que, en la majoria dels casos, la còpula acaba amb la mort del mascle entre les mandíbules de la seva parella.

 

Cuc de terra

Els cucs de terra presenten el cos allargat i cilíndric, de coloració rosada i segmentat uniformement, excepte en l'època de reproducció en la qual uns segments de la part anterior apareixen més inflats i constitueixen el clitel·li, format per gran nombre de cèl·lules encarregades de segregar una coberta resistent dins de la qual es troben els ous.

En general mesuren uns 7 o 8 cm de longitud, però se sap que poden arribar a mesurar 35 cm de longitud amb el cos enrotllat i s'adapta perfectament a la vida subterrània, fent galeries i alimentant-se dels nutrients que els dóna la ingestió de grans quantitats de terra. Són molt beneficiosos perquè per una banda espongen el sòl i alhora l'enriqueixen (incorporen sobretot nitrogen a la terra).

 

 

Aranya

• Les aranyes són una espècie d'artròpodes quelicerats (artròpodes aràcnids) respiradors d'aire, amb vuit potes, vuit ulls i uns quelícers (peces bucals) modificats en ullals capaços d'injectar verí. Les aranyes viuen en tots els continents menys en l'Antàrtida. Lesnyes no són insectes. La gran majoria d'aranyes cacen amb les teranyina, la qual és molt enganxosa. Quan tenen la presa enganxada, l'emboliquen amb la seva teranyina i/o l'immobilitzen. Quan el tenen immobilitzat, li injecten un verí que els permet xuclar-los sencers, deixant la "carcassa" de la presa totalment seca. Solen posar les seves cries (ous) en una mena de sacs, on les quals les cries creixen dins. Quan les cries tenen una certa mida, trenquen el sac i surten.