Coala

El coala és un mamífer marsupial que habita als arbres d'Austràlia.

El coala mesura entre 61 i 85 cm i pesa entre 4 i 14 kg. La mida del cos i les proporcions d'un animal adult depenen de l'edat, el gènere, l'alimentació i la regió. Els coales que habiten en climes menys càlids són generalment més grans i tenen el pelatge més fosc i espès, però hi ha excepcions.

El pes mitjà d'aquests animals és de 12 kg per als mascles i 8 kg en les femelles, si bé a la fèrtil Victòria (Austràlia), un mascle adult pot pesar fins i tot 14 kg i una femella fins a 11 kg. Els coales de la seca Queensland són generalment més petits, amb un pes mitjà dels mascles de 8 kg i de les femelles de 6 kg. Els mascles adults poden ser fins i tot un 50% més grans que les femelles adultes i, a més de tenir la curvatura del nas més pronunciat, la forma del cap és una mica diferent.

Els seus trets més distintius són un nas fosc que sobressurt i unes orelles grans, cosa que fa deduir que l'olfacte i l'oïda juguen papers importants en la seva vida. El coala té un cap gran en proporció al cos i la seva massa cerebral és relativament petita.
Tenen un pelatge suau, entre marró i gris platejat. El pelatge dels coales que viuen en llibertat és més adobat que el dels que viuen en captivitat.

Les extremitats anteriors tenen unes urpes esmolades. Cada mà té cinc dits, dos d'ells oposats als altres tres, a semblança del polze humà. Això els permet aferrar-se als arbres amb més facilitat. Les extremitats posteriors no tenen urpa al dit major; el segon i tercer dit estan fusionats per formar un garfi amb el que poden extirpar-se les paparres, una molèstia freqüent.

Ós formiguer

L'ós formiguer o simplement formiguer  és un gran mamífer insectívor natiu de l'Amèrica Central i del Sud. És la més gran de les quatre espècies vivents de vermilingüe, de 182–217 cm d'envergadura i un pes de 33–41 kg els mascles i 27–39 kg les femelles. Conforma l'ordre dels pilosos juntament amb els peresosos; en contrast amb la majoria d'altres membres, que són arborícoles o semi-arborícoles, el formiguer és sobretot terrestre. És l'única espècie del gènere Myrmecophaga.

És fàcilment recognoscible pel seu morro allargat, coa peluda, urpes anteriors llargues i pelatge característic. El formiguer viu en molts hàbitats diferents, incloent-hi regions herboses, boscs caducifolis i jungles. Obté l'aliment a zones obertes i resideix a hàbitats més forestals. S'alimenta principalment de formigues i tèrmits, que extreu amb les urpes davanteres i xucla amb la seva llengua llarga i enganxosa; pot menjar-se fins a trenta mil insectes en un sol dia.

Tot i compartir territori, generalment és un animal solitari, exceptuant les relacions de mare-fill, les bregues entre mascles i els festeigs. Les mares de formiguer transporten els seus fills a l'esquena fins al moment de deslletar-los.

Ós rentador

L'ós rentador és un mamífer de grandària mitjana autòcton del Centre i Nord d'Amèrica. Inicialment Carl von Linné l'anomenà Ursus lotor, és a dir, ós rentador. El seu hàbitat natural són els boscos caducifolis i mixtos, encara que per la seva capacitat d'adaptació se'l pot trobar en hàbitats tan diversos com ara terrenys muntanyosos, salines o fins i tot àrees urbanes, on sovint es considera una molèstia.

És omnívor i oportunista. El seu nom deriva del seu costum de caçar a les ribes dels rius, on fa la impressió que es renti. Tot i ser una espècie d'hàbits nocturns, l'ós rentador sovint aprofita la major disponibilitat de menjar en les hores diürnes per alimentar-se.

Pingüí

Els pingüins australs són un grup d'espècies d'ocells no voladors que habiten l'hemisferi sud. Contràriament a la creença popular, els pingüins no habiten únicament en climes freds. Moltes espècies de pingüins habiten fins a les illes Galàpagos. La majoria dels pingüins s'alimenten de krill, peix, calamars i altres criatures marines que capturen en les seves immersions submarines.

L'espècie més gran és el pingüí emperador: els adults tenen una alçada mitjana d'1,1 metres, i pesen 30 o més quilograms. L'espècie més petita és el pingüí blau nan, el qual posseeix típicament una alçada d'entre 35 i 40 centímetres i pesen al voltant d'1 quilogram.

Generalment els pingüins més grans retenen millor la calor i per tant habiten a regions més fredes, mentre que les espècies més petites es troben en climes temperats i fins i tot tropicals.

Dofí

El dofí és un mamífer aquàtic de l'ordre dels cetacis, que també inclou les balenes i marsopes. És carnívor, excel·lent nedador, remarcable per les seves facultats psíquiques, que viu en uns mars temperats i càlids.

Les espècies més comuns són 12, tot i que la més coneguda és la del dofí comú. Aquest animal pot nadar a 63 km/h sense provocar turbulències, saltar fins a 7 m d'altura fora de l'aigua, submergir-se ràpidament i durant força temps, i disposa com a qualitat única entre els animals, d'un veritable llenguatge sonor i ultrasonor de 400 "paraules"; esta dotat d'un cervell comparativament tan desenvolupat com l'humà, manifesta una gran sensibilitat pel que fa al dolor i al plaer, demostrada amb les seves relacions amb l'home.

Existeix una ciència dedicada al seu estudi anomenada dofinologia.
Amb el cos fusiforme i el cap gran, el musell allargat i un sol espiracle a la part superior del cap (orifici respiratori que molts animals marins tenen com a contacte de l'aire o aigua amb el seu sistema respiratori intern), són carnívors estrictes i estan entre les espècies més intel·ligents que habiten el planeta. Es troben relativament a prop de les costes i sovint interaccionen amb l'ésser humà.

Com altres cetacis, els dofins utilitzen els sons, la dansa i el salt per comunicar-se, orientar-se i aconseguir les seves preses, a més utilitzen l'ecolocalització. Avui dia, les principals amenaces a què estan exposats són de naturalesa antròpica.

Ocapi

L'ocapi és el parent viu més proper de la girafa. Es considera de vegades un "fòssil vivent" per la seva semblança amb els primers giràfids que aparegueren en el Miocè. Tot i això, fou l'últim dels grans mamífers a ser descobert (al segle XX a l'Àfrica).

 

L'ocapi és un ungulat remugant que viu a les frondoses selves del nord de la República Democràtica del Congo, entre els rius Uello, Ituri i a les selves d'Aruwimi. Recorda, per la forma del seu cos, a una girafa nana, ja que fa 2 m de llargada, 1,5 d'alçada i menys de 250 kg de pes) de potes i coll molt curts.

 

Encara que el mantell del pèl és totalment diferent, vermellós en tot el cos excepte en potes i glutis, on adopta un color blanc amb ratlles negres, semblant a una zebra. Com les girafes, té dues banyes petites recobertes de pèl al cap sense utilitat aparent i una llarga llengua prènsil de color negre que utilitza per a introduir les fulles d'arbustos i arbres baixos a la boca. La longitud d'aquesta és tal que pot netejar l'interior de les orelles amb la seva punta. L'ocapi està molt emparentat amb les girafes i hi comparteix moltes adaptacions morfològiques, encara que el seu cos recordi en realitat més al d'un cavall.

 

Els ocapis són animals predominantment solitaris que, de vegades, s'uneixen en petits grups de forma ocasional. Les femelles pareixen una única cria en agost o octubre després d'una gestació de gairebé 15 mesos. Si és femella, madurarà als dos anys, mentre que si és mascle encara li faltarà algun temps per arribar a l'edat adulta.

 

 Pel que sembla, les cries més joves no són capaces de diferenciar la seva mare d'altres femelles i poden ser adoptades per altres ocapis amb facilitat en cas de perdre la seva progenitora (la qual la defensa de vegades fins a la mort, fins i tot si s'enfronta amb el seu únic depredador, el lleopard). L'esperança de vida d'un ocapi volta els 30 anys.

Pantera negra

La pantera negra és una variació negra (melanisme) de diverses espècies de grans felins, especialment del lleopard i del jaguar.

Existeix certa confusió amb les paraula pantera i lleopard. D'una banda, Panthera és un gènere de fèlids que inclou quatre espècies, els esmentats lleopard i jaguar, així com els lleons i els tigres

El melanismes molt comú en els jaguars, que és comú en els gens gràcies a un al·lel dominant, i en els lleopards gràcies a un al·lel recessiu. Les típiques marques d'aquests animals es mantenen però es veuen ocultes pel color negre atorgat per la melanina. L'albinisme i el leucisme són els efectes contraris a l'atorgat pel melanisme.