Coala

El coala és un mamífer marsupial que habita als arbres d'Austràlia.

El coala mesura entre 61 i 85 cm i pesa entre 4 i 14 kg. La mida del cos i les proporcions d'un animal adult depenen de l'edat, el gènere, l'alimentació i la regió. Els coales que habiten en climes menys càlids són generalment més grans i tenen el pelatge més fosc i espès, però hi ha excepcions.

El pes mitjà d'aquests animals és de 12 kg per als mascles i 8 kg en les femelles, si bé a la fèrtil Victòria (Austràlia), un mascle adult pot pesar fins i tot 14 kg i una femella fins a 11 kg. Els coales de la seca Queensland són generalment més petits, amb un pes mitjà dels mascles de 8 kg i de les femelles de 6 kg. Els mascles adults poden ser fins i tot un 50% més grans que les femelles adultes i, a més de tenir la curvatura del nas més pronunciat, la forma del cap és una mica diferent.

Els seus trets més distintius són un nas fosc que sobressurt i unes orelles grans, cosa que fa deduir que l'olfacte i l'oïda juguen papers importants en la seva vida. El coala té un cap gran en proporció al cos i la seva massa cerebral és relativament petita.
Tenen un pelatge suau, entre marró i gris platejat. El pelatge dels coales que viuen en llibertat és més adobat que el dels que viuen en captivitat.

Les extremitats anteriors tenen unes urpes esmolades. Cada mà té cinc dits, dos d'ells oposats als altres tres, a semblança del polze humà. Això els permet aferrar-se als arbres amb més facilitat. Les extremitats posteriors no tenen urpa al dit major; el segon i tercer dit estan fusionats per formar un garfi amb el que poden extirpar-se les paparres, una molèstia freqüent.

Ós formiguer

L'ós formiguer o simplement formiguer  és un gran mamífer insectívor natiu de l'Amèrica Central i del Sud. És la més gran de les quatre espècies vivents de vermilingüe, de 182–217 cm d'envergadura i un pes de 33–41 kg els mascles i 27–39 kg les femelles. Conforma l'ordre dels pilosos juntament amb els peresosos; en contrast amb la majoria d'altres membres, que són arborícoles o semi-arborícoles, el formiguer és sobretot terrestre. És l'única espècie del gènere Myrmecophaga.

És fàcilment recognoscible pel seu morro allargat, coa peluda, urpes anteriors llargues i pelatge característic. El formiguer viu en molts hàbitats diferents, incloent-hi regions herboses, boscs caducifolis i jungles. Obté l'aliment a zones obertes i resideix a hàbitats més forestals. S'alimenta principalment de formigues i tèrmits, que extreu amb les urpes davanteres i xucla amb la seva llengua llarga i enganxosa; pot menjar-se fins a trenta mil insectes en un sol dia.

Tot i compartir territori, generalment és un animal solitari, exceptuant les relacions de mare-fill, les bregues entre mascles i els festeigs. Les mares de formiguer transporten els seus fills a l'esquena fins al moment de deslletar-los.

Ós rentador

L'ós rentador és un mamífer de grandària mitjana autòcton del Centre i Nord d'Amèrica. Inicialment Carl von Linné l'anomenà Ursus lotor, és a dir, ós rentador. El seu hàbitat natural són els boscos caducifolis i mixtos, encara que per la seva capacitat d'adaptació se'l pot trobar en hàbitats tan diversos com ara terrenys muntanyosos, salines o fins i tot àrees urbanes, on sovint es considera una molèstia.

És omnívor i oportunista. El seu nom deriva del seu costum de caçar a les ribes dels rius, on fa la impressió que es renti. Tot i ser una espècie d'hàbits nocturns, l'ós rentador sovint aprofita la major disponibilitat de menjar en les hores diürnes per alimentar-se.

Pingüí

Els pingüins australs són un grup d'espècies d'ocells no voladors que habiten l'hemisferi sud. Contràriament a la creença popular, els pingüins no habiten únicament en climes freds. Moltes espècies de pingüins habiten fins a les illes Galàpagos. La majoria dels pingüins s'alimenten de krill, peix, calamars i altres criatures marines que capturen en les seves immersions submarines.

L'espècie més gran és el pingüí emperador: els adults tenen una alçada mitjana d'1,1 metres, i pesen 30 o més quilograms. L'espècie més petita és el pingüí blau nan, el qual posseeix típicament una alçada d'entre 35 i 40 centímetres i pesen al voltant d'1 quilogram.

Generalment els pingüins més grans retenen millor la calor i per tant habiten a regions més fredes, mentre que les espècies més petites es troben en climes temperats i fins i tot tropicals.

Dofí

El dofí és un mamífer aquàtic de l'ordre dels cetacis, que també inclou les balenes i marsopes. És carnívor, excel·lent nedador, remarcable per les seves facultats psíquiques, que viu en uns mars temperats i càlids.

Les espècies més comuns són 12, tot i que la més coneguda és la del dofí comú. Aquest animal pot nadar a 63 km/h sense provocar turbulències, saltar fins a 7 m d'altura fora de l'aigua, submergir-se ràpidament i durant força temps, i disposa com a qualitat única entre els animals, d'un veritable llenguatge sonor i ultrasonor de 400 "paraules"; esta dotat d'un cervell comparativament tan desenvolupat com l'humà, manifesta una gran sensibilitat pel que fa al dolor i al plaer, demostrada amb les seves relacions amb l'home.

Existeix una ciència dedicada al seu estudi anomenada dofinologia.
Amb el cos fusiforme i el cap gran, el musell allargat i un sol espiracle a la part superior del cap (orifici respiratori que molts animals marins tenen com a contacte de l'aire o aigua amb el seu sistema respiratori intern), són carnívors estrictes i estan entre les espècies més intel·ligents que habiten el planeta. Es troben relativament a prop de les costes i sovint interaccionen amb l'ésser humà.

Com altres cetacis, els dofins utilitzen els sons, la dansa i el salt per comunicar-se, orientar-se i aconseguir les seves preses, a més utilitzen l'ecolocalització. Avui dia, les principals amenaces a què estan exposats són de naturalesa antròpica.

Ocapi

L'ocapi és el parent viu més proper de la girafa. Es considera de vegades un "fòssil vivent" per la seva semblança amb els primers giràfids que aparegueren en el Miocè. Tot i això, fou l'últim dels grans mamífers a ser descobert (al segle XX a l'Àfrica).

 

L'ocapi és un ungulat remugant que viu a les frondoses selves del nord de la República Democràtica del Congo, entre els rius Uello, Ituri i a les selves d'Aruwimi. Recorda, per la forma del seu cos, a una girafa nana, ja que fa 2 m de llargada, 1,5 d'alçada i menys de 250 kg de pes) de potes i coll molt curts.

 

Encara que el mantell del pèl és totalment diferent, vermellós en tot el cos excepte en potes i glutis, on adopta un color blanc amb ratlles negres, semblant a una zebra. Com les girafes, té dues banyes petites recobertes de pèl al cap sense utilitat aparent i una llarga llengua prènsil de color negre que utilitza per a introduir les fulles d'arbustos i arbres baixos a la boca. La longitud d'aquesta és tal que pot netejar l'interior de les orelles amb la seva punta. L'ocapi està molt emparentat amb les girafes i hi comparteix moltes adaptacions morfològiques, encara que el seu cos recordi en realitat més al d'un cavall.

 

Els ocapis són animals predominantment solitaris que, de vegades, s'uneixen en petits grups de forma ocasional. Les femelles pareixen una única cria en agost o octubre després d'una gestació de gairebé 15 mesos. Si és femella, madurarà als dos anys, mentre que si és mascle encara li faltarà algun temps per arribar a l'edat adulta.

 

 Pel que sembla, les cries més joves no són capaces de diferenciar la seva mare d'altres femelles i poden ser adoptades per altres ocapis amb facilitat en cas de perdre la seva progenitora (la qual la defensa de vegades fins a la mort, fins i tot si s'enfronta amb el seu únic depredador, el lleopard). L'esperança de vida d'un ocapi volta els 30 anys.

Pantera negra

La pantera negra és una variació negra (melanisme) de diverses espècies de grans felins, especialment del lleopard i del jaguar.

Existeix certa confusió amb les paraula pantera i lleopard. D'una banda, Panthera és un gènere de fèlids que inclou quatre espècies, els esmentats lleopard i jaguar, així com els lleons i els tigres

El melanismes molt comú en els jaguars, que és comú en els gens gràcies a un al·lel dominant, i en els lleopards gràcies a un al·lel recessiu. Les típiques marques d'aquests animals es mantenen però es veuen ocultes pel color negre atorgat per la melanina. L'albinisme i el leucisme són els efectes contraris a l'atorgat pel melanisme.

Roure

El terme roure pot ser usat per a referir-se a moltes espècies d'arbres del gènere Quercus, nadiu de l'hemisferi nord, i ocasionalment també a espècies d'altres gèneres de la mateixa família (Fagaceae), o fins i tot, d'altres famílies, com en el cas d'algunes espècies sud-americanes de Nothofagus (fam. Nothofagaceae).

En el seu ús originari, el terme, derivat del llatí robur, designa espècies europees de Quercus de fulles toves, de vora sinuosa, caduques, pròpies de climes temperats oceànics; o bé de variants fresques, per altitud, del clima mediterrani.

Alguns roures que es poden trobar a les nostres contrades són:

• Roure pènol
• Roure de fulla gran
• Roure reboll
• Roure martinenc
• Roure de fulla petita
• Roure cerrioide
• Roure africà

Marieta

La marieta és un insecte d'una família d'escarabats menuts de colors lluentes molt atractives amb fons vermell, carabassa o groc i un nombre variable de taquetes negres. Tenen un cos pla per davall i bombat per damunt. Són considerats insectes beneficiosos perquè en general són depredadors de pugons i pasteretes. Sovint han estat utilitzats en la lluita biològica contra plagues.

Se'n troben per tot el món i actualment se'n coneixen unes 4.500 espècies, algunes de cosmopolites pel fet que han estat transportades per combatre poblacions de determinats insectes que atacaven els conreus.

És un insecte molt popular entre els infants, que se'l posen damunt la mà i li canten una cançó mentre esperen que arrenqui el vol.

Càncer

El càncer és un tipus de malaltia en què un grup de cèl·lules desenvolupen un creixement descontrolat (es divideixen més enllà dels límits normals), invasió (intrusió i destrucció dels teixits adjacents) i a vegades metàstasi (s'estenen a altres punts del cos a través de la limfa o la sang). Aquestes tres propietats malignes dels càncers els distingeixen dels tumors benignes, que s'autolimiten i ni envaeixen ni metastatitzen. La majoria de càncers formen un tumor, però alguns, com per exemple la leucèmia, no ho fan.

Gairebé tots els càncers són provocats per anormalitats en el material genètic de les cèl·lules transformades. Aquestes anormalitats poden ser degudes als efectes de carcinògens, com per exemple el fum de tabac, radiacions, substàncies químiques o agents infecciosos. Altres anormalitats genètiques que promouen càncer es poden adquirir aleatòriament per culpa d'errors en la replicació de l'ADN, o són heretades, i per tant estan presents a totes les cèl·lules des del naixement.

Es basa en tres pilars bàsics: cirurgia, quimioteràpia i radioteràpia. Existeix una quarta via anomenada teràpia biològica que inclou l'hormonoteràpia, immunoteràpia, i noves dianes terapèutiques no citotòxiques. El tractament del càncer és multidisciplinari on la cooperació entre els diferents professionals que intervenen (cirurgians, oncòlegs mèdics i oncòlegs radioterapeutes), és de màxima importància per a la planificació del càncer del tractament; sense oblidar el consentiment informat del pacient.

Elefant

Els elefants són grans mamífers terrestres de l'ordre dels proboscidis. N'hi ha tres espècies vivents: l'elefant africà de la sabana, l'elefant africà de bosc i l'elefant asiàtic (també conegut com a elefant de l'Índia). Altres espècies de proboscidis s'han extingit des de l'última edat glacial. Els mamuts, les formes nanes dels quals podrien haver sobreviscut fins al 2000 aC, són els més coneguts. Antigament se'ls classificava, juntament amb altres animals de pell gruixuda, dins l'ordre actualment descartat dels paquiderms.

Els elefants són els animals terrestres més grans que existeixen en l'actualitat, tot i que en el passat van existir dinosaures i fins i tot altres mamífers que els superaven en pes i mida. El període de gestació dels elefants és de 22 mesos, el més llarg de tots els animals terrestres. És habitual que les cries d'elefant pesin uns 120 quilograms en néixer. Solen viure entre cinquanta i setanta anys, però l'animal més vell conegut visqué 82 anys.

Girafa

La girafa és un mamífer artiodàctil nadiu d'Àfrica i conegut sobretot perquè és la més alta de totes les espècies vivents d'animals terrestres. Els mascles poden arribar a mesurar de 4,8 a 5,5 m d'altura i pesar fins a 900 kg.

 

Les girafes són famoses pel seu coll llarg, que mesura aproximadament 2 metres de longitud. Aquest coll és hereditari i passa d'una girafa a l'altra. El coll els permet arribar a les fulles més altes i tendres dels arbres també els permet això les seves llargues potes davanteres, que són molt més llargues que les del darrere. L'estructura òssia del coll no difereix de la d'altres mamífers: no té vèrtebres addicionals, però cadascun dels 7 ossos és molt més allargat. A més té unes petites banyes, anomenades ossicorns, que estan recobertes per la pell.

Ornitorrinc

L'ornitorinc és un mamífer semi aquàticendèmic de l'est d'Austràlia, incloent-hi Tasmania. Són els únics mamífers que ponen ous en lloc de donar a llum cries vives. És l'únic representant viu de la seva família i el seu gènere, tot i que s'han trobat espècies relacionades al registre fòssil.

L'estranya aparença d'aquest mamífer ponedor d'ous, verinós, amb bec d'ànec, cua de castor i potes de llúdris va desconcentrar els naturalistes europeus quan se'l van trobar per primer cop i alguns d'ells el van considerar una falsificació elaborada. És un dels pocs mamífers verinosos; els mascles tenen una pua a les potes posteriors que alliberen un verí capaç de produir un dolor intens als humans. Les característiques úniques de l'ornitorinc en fan un tema important en l'estudi de la biologia evolutiva, així com un símbol icònic d'Austràlia; ha aparegut com a mascota en esdeveniments nacionals i apareix al revers de la moneda de vint cèntims australiana. L'ornitorinc és l'emblema animal de l'estat de Nova Gal·les del Sud.

Fins a principis del segle XX, se'l caçava pel seu pelatge, però, actualment, està protegit arreu del seu àmbit de distribució. Tot i que els programes de reproducció en captivitat només han tingut un èxit limitat i que l'ornitorinc és vulnerable als efectes de la contaminació, no té cap amenaça immediata.

Tabac

El tabac és una droga legal produïda, entre altres coses, amb nicotina, tot i que una gran part de la nicotina d'aquest producte és afegida artificialment. Hi ha proves que apunten que és fortament additiva. Al món hi ha 1,1 bilions de consumidors de tabac i, segons l'OMS, és la causa més gran de mortalitat mundial. En l'actualitat, els 5,4 milions de morts anuals a causa d'aquesta pràctica, representen, aproximadament, el 10% del total de morts anuals al món.

A Espanya, segons el ministeri de sanitat moren 56.000 persones cada any per culpa del tabac 
El fum del tabac, aspirat per les persones que es troben a prop dels fumadors, també es nociu. Conté cinc grups principals de components perjudicials per a la salut: els quitrans, el monòxid de carboni, els elements radiactius, les substàncies irritants i la nicotina.

Està demostrat que el consum de tabac afavoreix diversos tipus de càncers, com el de boca, larige, pulmó i aparell excretor; que provoca la mort o malformacions importants als fetus de mares fumadores, i afavoreix i multiplica les malalties cardiovasculars.

Cavallet de mar foliaci

El cavallet de mar foliaci és un peix marí emparentat amb el cavallet de mar. És autòcton de les aigües que voregen les costes sud i oest d'Austràlia, i generalment viu en aigües temperades i poc profundes. El nom anglès (leafy sea dragon, drac de mar foliós) li ve per la seva aparença, amb llargues prolongacions en forma de fulla al voltant de tot el cos. Aquestes prolongacions no les utilitza per propulsar-se, sinó que li serveixen per camuflar-se.

Poden arribar a créixer fins a 45 cm. S'alimenten de plàncton, algues i altres petits organismes marins, i el seu únic depredador és l'home. Les femelles dipositen els ous a la cua del mascle, on romanen fins a arribar a la maduresa. Les poblacions de cavallet de mar foliaci  s'han vist amenaçades per la contaminació i els residus industrials, així com pels submarinistes que els col·leccionen pel seu aspecte únic. En resposta a aquests perills, el govern australià els ha declarat oficialment espècie protegida.

El cavallet de mar foliaci  és l'emblema marí oficial de l'estat d'Australia Meridional.

Hemofília

Quan un sagna, el cos inicia una sèrie de reaccions que ajuden a coagular la sang. Quan falta un o més d'aquests factors de coagulació, generalment hi ha una possibilitat més alta de sagnat.

La Hemofília és una malaltia que afecta la coagulació de la sang que es caracteritza per un defecte en algun dels elements anomenats factors, que es necessiten per a que la sang coaguli. Així l'Hemofília A es produeix perquè no és del tot funcional el factor VIII i la Hemofília B quan no ho és el factor IX.

Tant l'Hemofília A com l'Hemofília B segueixen una herència recessiva lligada al sexe. Una dona portadora de la malaltia la transmetrà a la meitat de les filles seran portadores, mentre que un home afectat no transmetrà l'Hemofília als seus fills però totes les filles seran portadores de la malaltia.